Gran Scala

News at GranScalaBLOG.com -

MONEGRES · Dotze empreses preveuen gastar 17.000 milions fins al 2023 per fer-hi un gran parc d’oci i joc POLÈMICA · El govern aragonès s’implica en el projecte malgrat l’oposició dels ecologistes

Joan Tort

Els terrenys d’Albalatillo, Castejón de Monegros i La Almolda que podrien acollir el gran complex lúdic i de joc Gran Scala al mig dels Monegres

La cara de sorpresa encara dura a l’Aragó. Encara són molts els que no es creuen que un grup inversor amb seu a Londres vulgui construir al mig del desert dels Monegres, entre Saragossa i Lleida, el complex de joc i oci més gran del món i el segon en casinos, després de Las Vegas. Les xifres ho provoquen, perquè el consorci d’empreses promotores del projecte, International Leisure Development (ILD), anuncia 17.000 milions d’euros d’inversió en 2.025 hectàrees per construir-hi 5 parcs temàtics, 32 casinos amb 40.000 màquines escurabutxaques, 70 hotels, 232 restaurants, mig miler de comerços, un hipòdrom, un centre de convencions i un camp de golf. La previsió és generar 62.500 llocs de treball directes i atreure uns 25 milions de visitants a l’any. Això serà Gran Scala.

Aquest bé de Déu de xifres macro han deixat amb els ulls oberts com taronges el govern aragonès, que ha donat ple suport a la iniciativa, fins al punt que s’encarregarà de buscar els terrenys, canviar algunes normatives vigents per “encabir” legalment el projecte (urbanístiques i sobre el joc) i facilitar els accessos al recinte, les infraestructures i, encara més polèmic, el subministrament energètic i d’aigua. Sembla ser que el govern aragonès feia dos anys que negociava en secret el projecte un cop els va arribar el rumor que ILD estava buscant emplaçaments per a Gran Scala. El clima, l’estabilitat econòmica i política, la proximitat al mar i als Pirineus i les comunicacions van fer decidir el consorci pels Monegres.

És un caramel per a les administracions, ja que les primeres estimacions calculen que, entre taxes (com la del joc), permisos i impostos, l’administració aragonesa podria ingressar prop de 700 milions d’euros i Hisenda obtindria una recaptació de 1.000 milions anuals. Però no tot són flors i violes. Des que es va anunciar aquest gran projecte, al desembre, ja li han sortit uns quants opositors i molts pensen que a poc a poc en seran més. Entitats ecologistes, sindicals, polítiques, cíviques i particulars ja han creat una plataforma que ha començat a recollir signatures per tota la comunitat per reclamar que s’aturi un projecte que no veuen gens clar pels “riscos i interessos obscurs”, segons un manifest del col·lectiu.

La ubicació concreta de Gran Scala es preveu entre els petits municipis de Castejón de Monegros, Valfarta i La Almolda, on hi ha 7 veïns per quilòmetre quadrat, donat que el municipi que té més habitants no arriba als 700, a més de ser envellida i amb fuga de joves des de fa anys. La ubicació exacta es coneixerà aviat, un cop ILD hagi triat el millor emplaçament d’entre cinc propostes que els ha preparat el govern aragonès.

La Diputació General d’Aragó (DGA) ha buscat uns terrenys a la província d’Osca que bàsicament siguin municipals, així s’eviten especulacions, i s’usarà un mecanisme legal regional, la supramunicipalitat, que permet a l’administració autonòmica gestionar directament, per a interès general, tots els tràmits i les expropiacions. Les ubicacions triades respecten els requisits imposats pels promotors: estar a menys de 10 km de l’autopista i del TGV, prop de l’aigua i que no s’afecti zones de protecció ambiental.

El calendari passa per tramitar-ho tot aquest any i iniciar obres el 2009 per obrir al públic una primera fase de Gran Scala, ja amb un parc temàtic, Spyland (sobre espionatge), entre el 2010 i el 2011. No obstant, ILD estudia la possibilitat d’ampliar la primera fase i incloure-hi un segon parc temàtic, que podria ser Aquántica, o anar més enllà i fer de cop la meitat del recinte. El complex estaria acabat el 2023.

ILD és un consorci format per Darlen Ltd, Finidusco Holding, Aritocrat Technologies, Europtima, UFA Insurance, Ultragroup, Alia, BM Parks, Havilla Partners, Architects Association, Hot Games UK i Thibult Verbiest, procedents de diferents països, però amb seu a Londres. Ja tenen contractes amb una desena d’operadors per construir i explotar hotels, parcs i casinos. Gran Scala serà quadrat i a l’interior els parcs temàtics d’espies, aigua i l’espai (i dos més per confirmar), igual que les seccions dedicades a diferents períodes o civilitzacions històriques com ara els faraons i els celtes, entre d’altres, es repartiran en un espai de forma rodona. Serà tot per a vianants, però hi haurà un metro lleuger.

Els prop de 3.000 empleats que ara s’afanyen a acabar a temps l’Expo de Saragossa podrien passar al cap de pocs mesos a Gran Scala, i és que aquest contingent de gent podria mantenir la feina al complex d’oci, igual que la resta de personal que treballarà durant els tres mesos de l’exposició universal.

La DGA i especialment el seu vicepresident, José Ángel Biel, defensen tant com poden la iniciativa afirmant que es tracta de la inversió més gran que s’ha fet mai a l’Aragó i una de les més importants a l’Estat, fins gairebé tres vegades la despesa dels Jocs Olímpics de Barcelona. A la vegada, miren de cobrir-se les espatlles de les crítiques anunciant comissions interdepartamentals, oficina tècnica amb els ajuntaments implicats i comitès de control. Biel va ser molt contundent fa uns dies quan va afirmar que “oposar-se a un projecte que crearà desenes de milers de llocs de treball és difícil d’explicar”. I va afegir: “Què haurien dit els aragonesos si s’assabenten que el seu govern ha deixat passar aquesta oportunitat?”.

D’altra banda, neixen grups anti-Gran Scala perquè entenen que la seva envergadura trastoca completament una zona, un ecosistema natural i humà i genera molts dubtes sobre la sostenibilitat del projecte. Fraga i Saragossa han acollit la presentació d’una primera plataforma. Aquest col·lectiu compta amb el suport d’IU, els Verds, Ecologistes en Acció, el Partit Comunista, la CNT, la CGT, Seo-Birdlife i entitats com Els Monegres no es Venen. El portaveu d’aquesta plataforma, José Luís Martínez, explica que “Gran Scala no és el model de desenvolupament que volem per a la nostra terra, perquè malbarata energies i recursos de tot tipus i destrueix un espai valuós, i pensem que crearan feines amb sous miserables”. Segons aquesta plataforma, èticament tampoc és viable, i temen que comporti l’arribada d’organitzacions mafioses i de prostitució, així com l’especulació urbanística. “El model de Las Vegas no és el que volem”, va sentenciar Martínez.

Ecologistes en Acció es va preguntar quina adjudicació de cabals d’aigua tindrà aquest complex, tenint en compte la sequera i el debat sobre el transvasament, i sobretot d’on sortirà aquesta aigua, donat que hi ha projectes de nous regadius pendents. També volen que la UE es pronunciï sobre l’actuació en una àrea amb espais protegits i un dels pocs deserts esteparis del món. Les entitats de ludòpates en rehabilitació també han posat el crit al cel.

Lleida, a l’expectativa

Lleida se situarà a menys de 60 km de Gran Scala, amb un aeroport a Alguaire que podria acollir xàrters per al complex d’oci i amb l’autopista AP-2, l’autovia A2 i el TGV que l’aproparan molt a la ciutat. Per tant, a més de Saragossa, Lleida es podria convertir en un dels principals beneficiaris. No obstant, les institucions lleidatanes s’ho miren amb recel i afirmen que demanaran informació i que, si la cosa tira endavant, s’oferiran a cooperar i entrar en el paquet turístic que suposarà Gran Scala, segons van explicar des de la Paeria, la diputació i la cambra de comerç.